PLATS I OLLES
A finals dels anys 60 els joves inquiets de Lleida van aglutinar-se en una plataforma àmplia anomenada SOLC. Aplegava des d’un plantejament antifranquista, català i democràtic a nois i noies que provenien de l’escoltisme, de les joventuts catòliques i d’altres sectors menys organitzats.
Aquesta nova alternativa oberta es va presentar en un acte al cine Fèmina de Lleida: el festival SHALOM. Dies abans molts carrers de la ciutat van aparèixer empaperats amb cartells que anunciaven l’acte. El festival va aconseguir força èxit. En Josep Maria Rueda va fer la presentació de SOLC i després hi va haver diferents actuacions: teatre, música i també Folk, amb el grup Plats i Olles.
La seu de SOLC era al carrer Major, a l’edifici on hi havia la rellotgeria Pané, prop de la paeria. El pisos d’aquest edifici pertanyien al C.E.Huracans que els utilitzava per a realitzar diferents actes culturals. Eren els anys de la junta presidida per Ramon Roure (1). Allà es reunia gent de procedència variada: Fernando Aizpún, Alfonso López, Manel Garcia, Josep Maria Rueda, Montse Pelegrí...S’organitzaven exposicions, recitals de cançó o poesia, happenings, cine fòrum,etc... Al tercer pis assajaven els Plats i Olles, en una habitació petita que donava al carrer Major.
1- “El club esportiu Huracans 1941-1991”. Diferents autors. Quadern de divulgació ciutadana, número 20. Col·lecció La Banqueta. Ajuntament de Lleida.
EL NOM DE “PLATS I OLLES”
Explica l’Àngels Pelegrí que en una de les primeres actuacions a l’Escola Annexa de la Rambla d’Aragó, se’ls havia demanat, a través del pare de la Teresa Barrull, director de l’escola, que fessin l’animació d’un acte. Sembla ser que ho van fer molt bé, van engrescar el personal i van agradar molt.
En acabar, la gent assistent va demanar com es deia aquell grup de nois i noies tan animat. Llavors, davant la necessitat de donar un nom al grup , en Santi Llorens, va improvisar el nom de Plats i Olles. La cançó que va triomfar aquell dia va ser “Singlià”
ELS INICIS
Seguint els escrits d’aquella època que ens ha fet arribar en Xavier Ribera, el grup va començar a funcionar el setembre del 68.
“El nucli primitiu es va formar l’any 68, concretament el setembre; el formaven en Joan Huguet, l’Àngels Pelegrí, la Julieta Agustí i en Manel Escolà. Es reunien als jardins del castell de Lleida i amb la guitarra cantaven cançons populars. Després la seva idea de fer un grup va prendre cos. Es van incorporar la Tere Barrull, la Isabel Costafreda i la Margo Calvet. Aquest grup amb en Santi Llorens, van fer l’actuació de l’Escola Annexa. Allà va sorgir el nom del grup i va ser una actuació vibrant. Tots en van sortir molt satisfets i els va donar molta empenta per tirar endavant perquè s’ho havien passat molt bé i havien connectat força amb la gent.
Una altra actuació es va presentar de seguida, durant un festival Happening, als baixos de l’església del Carme. Allà es va incorporar en Xavier Ribera que tocaria el contrabaix.
(text: Andreu Isern/aisern@xtec.cat)
UN GRUP EN MOVIMENT CONSTANT
Després es va incorporar l’Andreu Isern que coneixia a en Xavier Ribera i al Joan Huguet perquè havien estudiat al mateix col•legi. Més endavant es va incorporar en Charles, conegut d’en Santi Llorens perquè treballaven junts. En Charles tocava el banjo. El grup a partir d’aquell moment va adquirir un potencial sonor important. Recordo que llavors havíem de filar prim i calia mesurar el nombre d’instruments que s’utilitzarien a cada cançó. Quan fèiem servir tots els instruments, la potència era impressionant. Això passava amb cançons com “The Drunken Sailor” , o quan tocàvem a l’aire lliure.
La Dolors Farreny i l’Eduard Domingo de Mollerussa van ser els darrers fitxatges.
COM ENS ORGANITZÀVEM
El primer gruix important de cançons eren cançons tradicionals, catalanes, espirituals negres o peces que cantava el Grup de Folk de Barcelona.
Ens agradava especialment “El Rossinyol”. La cantàvem molt lentament. La veu de la Margo era càlida i aguda, l’acompanyàvem amb les flautes que tocaven en Santi i la Julieta, crec recordar. De fons sempre en Xavier amb el contrabaix, donant ritme i solemnitat.
Les ànimes del grup eren l’Hugo, en Xavier i en Santi. L’Hugo tenia molts contactes a Barcelona i coneixia personalment a en Xesco Boix. Va prendre a tocar el banjo americà i també moltes cançons, normalment americanes, que després ensenyava al grup.
En Xavier era el més estructurat. Feia fitxes de les cançons, quan entraven els instruments, quan s’incorporaven les veus. Sempre després dels assaigs feia valoracions i anotava coses pendents o que no acabaven de sortir bé. Reprodueixo literalment una anotació que va escriure en Xavier Ribera, el 4 de setembre de 1969, sobre qüestions pendents del grup:
“Per a fer:
- Reunió, divendres, 5 de setembre.
- El divendres vindrà també mossèn Gardenyes i l’Eloi Vidal , a fer unes proves amb magnetòfon.
- Hem de preparar l’actuació de l’Alamús i decidir les cançons que cantarem. Hem de preparar cançons noves.
- Abans haurem de dir si anem a tocar a Sant Martí de Maldà.
- Hem de decidir quines cançons preparem per la grabació.
- Hem de fer les fitxes de totes les cançons.
- Hem de fer l’historial del grup i enviar-lo a Barcelona.
- Hem de dir el que hem fet durant aquest any per la trobada de Solc a Granyena.
- Hem de dir què pensem fer l’any que bé.”
En Xavier havia estudiat música i guitarra clàssica. Tenia molt en compte l’entonació i l’afinació. Va aportar algunes cançons al grup, sobretot sudamericanes.
No obstant això, moltes vegades quan ens trobàvem per assajar, ens ensenyàvem cançons que havíem après i si ens agradaven les incorporàvem, sense més problemes. Sobretot ens ho passàvem bé cantant
BANDA SONORA
Les guitarres espanyoles les tocaven en Manel, la Julieta, la Isabel , l’Andreu i també en Joan Huguet, a més a més de la flauta i el banjo americà..
En Santi tocava una guitarra acústica de 12 cordes i la flauta. En Xavier el contrabaix, en Charles el banjo, com hem dit. L’Àngels, la pandereta i la flauta. L’Eduard, l’harmònica. Les veus entre tots, depèn de la cançó.
CANÇONS
En vam arribar a cantar moltes. Aquí en concretem una colla, sense voler ser exhaustius.
Catalanes:
El tren d’Olot. Els cabells de l’amor. L’enterrament de Sant Francesc. La font del gat/El senyor Ramon. El Rossinyol. L’esquimal (d’origen francès) La lluna, la pruna. A Gironella. La vall del riu vermell. La timba de les cartes. Les pometes. Les rondes del vi. Petons més dolços que el vi. Singlià. Adéu cara bonica El matí de Sant Esteve Dalt del tren
Nord-americanes:
Sinnerman. The Drunken Sailor. Oh Susana. Balada de Daniel Boone. Vora el gran riu. Vell cowboy. Tota la tristor (All my trials).(Baez) No serem moguts. Que se n’ha fet d’aquelles flors. La noia del nord (Dylan). El vell Smoky. Mou senyor. Oh Mary don’t you weep. When the saints go marching in. Blues de l’home engoixat. Donna, donna.(Baez) Els colors. (Donovan) El dia que el vaixell vindrà. Escolta-ho en el vent. (Dylan) Puff, el drac màgic. Porta’m un xic d’aigua Sílvia.
Frankie and Johny. Kumbaya. El cucut.
Italianes, Portugueses i Espanyoles
Per la mia strada. Bella ciao. Por los árboles altos. Érase una vez. O Trompeteiro. Mulher Rendeira. Me casó mi madre. Santos Dumont.
Amèrica Llatina
El preso número 9. San Pedro trotó 100 años. Barlovento Canto a mi América Jangadero Altres
Wimmoweb. Tzena, tzena. Olei duli.Ging gang gooli. Dunlai, dunlai. Tom Dooly. Kalinka. Perdut en la immensa mar blava. Pello, pello..(Vasca) Chevaliers de la table ronde.
El valet. (Suïssa)
ACTUACIONS
La primera actuació seriosa, és a dir amb escenari i programa , va ser als baixos de l’església del Carme, el febrer del 69, en el primer festival Folk amb grups de Lleida. Vam actuar nosaltres, el Gegant del Pi i l’Internacional Group-Folk.
-Golmés
-Escola de Maestria Industrial 
-Baixos del Carme
-Teatre Principal
-Tamarite de Llitera
-Balaguer
-Basses d’Alpicat
-Cine Fèmina
-Pares Franciscans.
-Vilanova de la Barca
-C.E.Huracans
-Basses d’Alpìcat (Aplec Sardanes)
-Santa Tereseta
-Basses d’Alpicat (animació improvitzada)
-Palau d’Anglesola
-Alamús
-Mariola
-Ràdio Popular de Lleida
-Palau de Vidre.
-Pub Càvern-3
-Balneari de Caldes de Bohí
-C.E.Huracans
-Basses d’Alpìcat (Aplec Sardanes)
-Santa Tereseta
-Basses d’Alpicat (animació improvitzada)
-Palau d’Anglesola
-Alamús
-Mariola
-Ràdio Popular de Lleida
-Palau de Vidre.
-Pub Càvern-3
-Balneari de Caldes de Bohí
ÚLTIMS MOVIMENTS
A Lleida, aleshores no hi havia universitat. Si es volia continuar estudiant calia anar a Barcelona o a Saragossa. Uns quants vam anar a Barcelona, la majoria; altres es van quedar a Lleida perquè ja hi treballaven o perquè no pensaven continuar estudiant. Algú del grup va anar a Saragossa.
Aquesta dispersió va perjudicar enormement la feina del grup. Quan ens retrobàvem i aconseguíem cantar a les places o a les Basses, se’ns tornava a remoure tot, però cada vegada va resultar més difícil trobar-nos per assajar o senzillament per veure’ns..
En aquells anys van passar dues desgràcies no molt separades en el temps, que ens van fer tocar fons i ens van deixar sense ànims. Dos companys molt propers, en Miquel Gaya i més tard en Joan Enric Farreny morien en accidents de muntanya, al pirineu de Lleida.
Vam organitzar una trobada on tots els grups de Lleida vam cantar en el seu homenatge. Després, mica a mica, cadascú va anar fent la seva vida. Ens trobàvem a tocar de tant en tant, però cada vegada de manera més aïllada i nostàlgica.
Havia estat un temps magnífic, viu, divertit, que recordarem sempre, de la nostra joventut.
(Text: Andreu Isern aisern@xtec.cat)
Estarem molt contents si ens voleu deixar algun missatge o comentari !!!